Història

HISTÒRIA

L’illa Kisqueya estava habitada principalment per indis tains (que significa “els bons”) i arawarks, i per alguns grups de macorís i ciboney, en general, els mateixos quees podien trobar a la resta de les Antilles.


 

Home amb gall

Limonade

Quan hi va arribar Cristòfor Colom, li va donar el nom de la Hispaniola i va començar la colonització de l’illa. Durant la primera meitat del segle XVI va tenir una etapa de molta prosperitat quan Santo Domingo va arribar a ser el port més important del Carib.

Amb la conquesta d’altres països de l’Amèrica Llatina i altres illes del Carib, va anar perdent la seva influència; a partir d’aquí l’illa va ser coneguda com a refugi de pirates, on la famosa Illa Tortuga i Cap Haitià es van convertir en centres corsaris molt coneguts de tot el món.

L’illa es va convertir en moneda de canvi en els diferents acords i tractats que es van celebrar entre Espanya i França, i fou compartida i/o cedida, segons el moment. Amb l’ocupació francesa es va convertir en la colònia més preuada d’aquest país, considerada la més rica del món.

Va ser cap a finals del segle XVIII, quan després de la Revolució Francesa es desperten, en els colons blancs, les ànsies d’aconseguir l’autonomia de l’illa.

La minoria de color lliure exigeix, també, els seus drets, però malgrat que aconsegueixen tenir suport per part d’alguns membres de l’Assemblea Nacional, el seu líder és assassinat pels colons blancs; aquests fets encenen la metxa que acabarà provocant la revolta dels esclaus l’any 1791.

Després d’uns anys d’enfrontaments, les negociacions pacífiques i la declaració d’independència de Tossint Louverture, donaven una llum d’esperança fins que Napoleó va respondre amb l’arrest i la deportació a França de Louverture.

Finalment, el gener de l’any 1804, a les Gonaives, Jean Jacques Dessalines va declarar la primera república negra del món i la va anomenar Haití (terra de muntanyes en arawak).

Malgrat això la majoria de països no van reconèixer aquesta república i la van condemnar a l’aïllament; aquest fet, juntament amb la fugida dels colons blancs, la caiguda de l’economia del país i el conflicte polític continu (va patir més 60 canvis de Govern, molts de manera violenta) sense poder viure una etapa d’estabilitat,inicien el procés d’empobriment ininterromput en què s’ha instal·lat aquest país.

18

Escolars a Port-au-Prince

Al començament del segle XX els Estats Units van envair l’illa i malgrat que a principis dels anys trenta van marxar, han estat actuant com un poder a l’ombra, amb més o menys intensitat, fins gairebé als nostres dies.

El pitjor moment de la seva història va ser amb l’elecció de François Duvalier, conegut com un dels dictadors més cruels, que va exercir una repressió salvatge, amb un gran nombre de víctimes. Després de ser succeït pel seu fill Jean Claude Duvalier, aquest va portar el país a una situació encara pitjor, fins que va ser derrocat.

El 1987 s’aprova una nova Constitució, però no és fins al cap d’un any que se celebren eleccions, les guanya Leslie Manigat. Després comença una altra sèrie de canvis ràpids de Govern, fins que el desembre de 1990 se celebren les primeres eleccions democràtiques i surt escollit Jean Bertrand Aristide.

Aquest pateix dos intents de cop d’estat, falla el primer, però el segon dirigit pel general Raoul Cedras, el fa anar cap a l’exili. L’OEA no reconeix el Govern militar d’Haití i decreta l’embargament comercial per obligar-los a acceptar de nou Aristide.

L’any 1994 els Estats Units envien tropes al país per reinstal·lar Aristide, que haurà d’acceptar les condicions d’un pacte que limita el seu marge de decisió i no li permet presentar-se a la reelecció.

L’any 1995, quan es compleixen els cinc anys de mandat, Aristide abandona el càrrec (sense poder recuperar els tres anys a l’exili) i accedeix al poder René Preval. Sota aquest mandat comença una etapa de millora relativa (reducció de la inflació, baixada de la taxa d’atur, etc.) Preval, però, no aconsegueix que aquestes millores es reflecteixin en la vida quotidiana i es crea un gran descontentament popular que condueix a la convocatòria de diverses vagues generals. Diversos primers ministres ocupen el càrrec i, l’abril de 1997, amb la polèmica creada per la poca claredat dels resultats de la primera ronda de les eleccions legislatives parcials, la situació s’agreuja. L’OPL (Organitsation du Peuple en Lutte), principal grup parlamentari de l’oposició, seguit d’altres, s’oposa a la segona ronda i s’enfronta a Preval no acceptant els seus diferents candidats a primer ministre. Després de 18 mesos de “buit de poder” accedeix al Govern Jacques Edouard Alexis, que governa per decret i en situació precària.

Peregrinació cap a La Plaine du Nord

Finalment, el 2000, es convoquen de nou les eleccions, on es presenta Aristide que guanya per majoria, malgrat que els partits de l’oposició denuncien que les eleccions no han estat “netes”.

 A partir d’aquí la situació es va degradant ràpidament a causa de la corrupció del Govern, les tàctiques repressives utilitzades pels partidaris d’Aristide i el progressiu empobriment de la població, que arriba a extrems alarmants.

Després de diversos episodis de vagues generals i manifestacions multitudinàries per part de la població per denunciar la situació existent, s’inicia un període de revolta civil, que amb l’entrada (des de Dominicana) d’un grup de rebels es converteix en una autèntica crisi que desemboca, després de declaracions més o menys afortunades per part de França i els Estats Units, amb l’exili d’Aristide i amb la creació d’un Govern de consens, que té la missió de posar en marxa de nou l’administració de l’estat i convocar eleccions democràtiques a finals de l’any 2005.

Les eleccions no es convoquen fins l’any 2006, on surt escollit René Preval que, amb enormes dificultats aconsegueix arribar fins al final del seu mandat. El seu és un mandat que pateix alguns dels pitjors moments de la història recent d’Haití, quan el 12 de gener de 2010, la capital, Port-au-Prince és sacsejada per un dels terratrèmols més importants (magnitud 7,3 en l’escala de Richter) que format a poca profunditat provoca una devastació enorme en un escenari ja, de per si, desolador. Després, durant la tardor del 2010 es van detectar casos de còlera aïllats en el seu inici i massius més endavant convertint-se en una autèntica epidèmia, que es va estendre molt ràpidament degut a la situació sanitària del país. Un equip de les Nacions Unides va investigar mostres de residus sospitosos que es van filtrar des d’una base de l’equip de suport nepalès de la MINUSTAH i que podrien haver contaminat el riu i el seu sistema d’aigua.

Una vegada esgotat el mandat les eleccions es van haver de posposar, degut a la feble situació del país després del terratrèmol, fins el 28 de novembre del 2010 en que es celebra la primera volta de les eleccions, que són força controvertides, amb diverses acusacions d’irregularitats que van provocar que Jude Celestin (que tenia el suport de René Préval) i va resultar segon en la primera volta, acabés renunciant. Aquestes eleccions amb un fort control internacional per evitar irregularitats, van tenir uns inicis molt intensos per causa de la no acceptació d’un dels candidats el famós cantant Wyclef Jean, la junta electoral el va desestimar al·legant que no complia la condició d’haver estat residint a Haití durant els darrers cinc anys.

La segona volta, es convoca per al 20 de març del 2011, on resulta guanyador Michel Martelly, que havia resultat tercer en la primera volta, les votacions van tenir una alta participació i van ser força pacífiques, malgrat també van estar tenyides d’acusacions d’irregularitats.  Els resultats electorals que van donar la presidència a Martelly, també van donar al parlament una majoria del partit opositor Inité, fet que va causar que, per primera vegada, el president no aconseguís la majoria suficient per nomenar  el seu candidat a primer ministre.

Despres de tres intents, l’octubre de 2011 va aconseguir l’acceptació, tant per part del congrés com pel senat, del candidat Gary Conille, assessor principal de Bill Clinton (enviat especial de la ONU per a Haiti) que, finalment el 24 de febrer de 2012, dimiteix als quatre mesos i mig escassos de mandat, per causes no explicitades, entre rumors de fortes desavinences entre ell i el president. Això crea una nova crisi política de la qual el president intenta sortir presentant el ministre d’assumptes exteriors i culte, Laurent Lamothe, com a nou candidat a primer ministre, essent ratificat el 14 de maig de 2012.

Paral·lelament, el president s’havia compromès a publicar i desenvolupar una sèrie de reformes constitucionals, on s’incloïa la creació del Consell Electoral Permanent, pas previ a la realització de les eleccions al senat i les alcaldies. Com que va anar passant el temps, sense que arribés la llei electoral al parlament, per a la seva aprovació, va arribar un moment que un terç del senat va cessar i l’executiu va designar els alcaldes directament. Aquests fets van provocar malestar en la oposició i una percepció de govern autoritari i antidemocràtic. També hi va haver reaccions negatives per part de la comunitat internacional.

Arrel d’aquesta situació, el novembre del 2013, el President Martelly convoca una sessió extraordinària al parlament, per aprovar la llei electoral i poder evitar així que un altre terç del senat cessi el seu mandat i quedi aquesta càmera reduïda a un terç i pràcticament desapareguda. El parlament, amb una àmplia majoria, aprova la llei electoral que comptava amb el vist-i-plau del senat.

Semblava així que aviat es podrien convocar unes eleccions necessàries per l’estabilització de la democràcia en el país, ja que l’any 2014, els haitians havien d’escollir part dels seus representants al senat i els representants als municipis en unes eleccions que, inicialment previstes per al 26 d’octubre, van ser posposades sense data, malgrat la signatura d’un pacte nacional que va ser signat el març del 2014.

Aquest acord, posteriorment, va ser rebutjat per un grup de sis senadors, en la seva negativa a aprovar una esmena de la llei electoral; les desavinences polítiques i el bloqueig de la llei electoral al senat, dilaten una vegada més la convocatòria d’aquestes eleccions. Les diferències entre el poder executiu i la oposició més radical no deixen que s’avanci en aquest procés.

La tardor de 2013, un fet provoca l’agreujament de la crisi entre República Dominicana i Haití que ja venia congriant-se per les vedes a la importació d’alguns productes dominicans fetes pel govern haitià (pollastres i ous primer, per una informació d’un brot de grip aviar i plàstic, més endavant). El 23 de setembre de 2013 el Tribunal Constitucional dominicà va dictar una sentència negant la nacionalitat dominicana a tots els que siguin fills o descendents de “emigrants” haitians irregulars nascuts a partir de 1929.

Aquesta sentència s’ha considerat com un acte flagrant de discriminació, ja que afecta directament a tres generacions de dominicans d’origen haitià, uns 450.000, deixant-los en una situació d’apàtrides i sense drets de cap mena, amb la por que no siguin deportats cap a un país que no coneixen. La sentència va ser durament criticada per la comunitat internacional, les ONG de drets humans i el CARICOM.

L’any 2014 Haití també va commemorar les 220.000 víctimes del terratrèmol que va assolar el país l’any 2010. El partit de l’oposició va denunciar la lentitud de la reconstrucció de les zones afectades i en va culpar d’això al govern i a que les ajudes internacionals no van arribar. A dia d’avui, prop de 200.000 persones encara viuen en condicions precàries, quatre anys després un nombre elevat d’haitians encara no ha recuperat la seva llar.

Respecte al tema sanitari, una altra epidèmia es desferma en aquest país, a finals de juny arriba la notícia que el virus chikungunya (propi del carib) colpeja Haití de forma massiva. Aquest virus produeix una dolorosa malaltia que ataca articulacions, produeix greus mals de cap, musculars, vòmits, fatiga, erupcions de la pell, febres molt altes, incapacitant les persones per fer la seva vida normal. No hi ha un tractament específic, i depenent de la gravetat, el temps per la desaparició dels símptomes és llarg. En les persones de precària situació física, vulnerables per edat i per condicions sociosanitàries dolentes, pot acabar en mort o perllongar-se en el temps patint greus dolors.

El president Martelly es troba en una situació molt difícil i haurà de convocar eleccions legislatives i municipals a principis del 2015, doncs la crisi política el pot abocar a tenir que governar el país per si sol. Moltes organitzacions s’esforcen per superar aquesta crisi i proposen fórmules per establir nous acords entre l’executiu i la oposició ja que consideren urgent que s’adoptin solucions concretes per evitar la situació que es preveu el gener de 2015. 

El 12 de gener de 2015, cinquè aniversari del terrible terratrèmol, s’acomplia el termini del mandat de la majoria del Parlament, davant d’això els representants dels tres poders públics (executiu, legislatiu i judicial) van tractar d’evitar l’estancament amb la signatura d’un pacte que prolongava el mandat dels diputats fins el 24 d’abril de 2015 i el dels senadors fins el 9 de setembre.

El president Martelly va arribar a un acord amb l’oposició, per a celebrar eleccions abans que acabi el 2015, en l’últim minut abans que s’esgotés el termini imposat pel Parlament per a que el president governés per decret, enmig de violentes protestes que demanen la seva dimissió. Igualment, el Parlament es va dissoldre i el president Martelly governa per decret, Evans Paul pren possessió com a primer ministre, després que el desembre de 2014 Lamothe dimiteix davant les protestes de l’oposició a la seva continuïtat i la del president.

Desprès de la dimissió de Lamothe, la ministra de salut Florence Duperval Guillaume el va substituir, podent mantenir la posició interina fins a 30 dies. Malgrat la dimissió de Lamothe, les protestes i les manifestacions violentes no es van aturar. El març de 2015, finalment el president Martelly aprova un decret on estableix que la primera ronda de les eleccions legislatives es celebrarà el 9 d’agost i les presidencials el 25 d’octubre de 2015.

El 27 de desembre es celebraran les eleccions locals i la segona volta de les legislatives. Finalment es preveu que l’11 de gener s’inauguri la nova legislatura i el 7 de febrer de 2016 juri el càrrec el nou president

Per aquestes eleccions es presenten un total de 192 organitzacions polítiques, de les que 87 no son admeses, podent presentar al·legacions davant del Consell Electoral Provisional (CEP) Així doncs unes 105 organitzacions han resultat elegibles per als comicis.